QUÈ HAURIEN DE SABER LES MESTRES PER A TREBALLAR ELS CONTIGUTS DEL DECRET D’ENSENYAMENTS MÍNIMS A L’EDUCACIÓ INFANTIL?

Al llarg d’aquestes últimes dècades, l’avanç tecnològic ha influït de manera crucial en la nostra societat fins a tal punt que ha fet que es tinga que incloure un apartat específic de continguts en el Decret d’ensenyaments mínims a l’educació infantil.
Per tal de treballar aquestos continguts a l’aula, com a mestres, primerament hem de conèixer els diferents instruments tecnològics que estan més a l’abast dels nens com són els ordinadors, càmeres digitals, mp3, Ipod..., saber quina és la seua utilitat a la societat i com a mínim conèixer el seu funcionament bàsic.
Per tal que els xiquets entren en contacte amb aquestes noves tecnologies, cal que fem ús d’elles dins la classe de manera que es puguen incorporar i integrar com a una eina més de classe i no com a un recurs que s’ofereix com a premi per haver tingut una bona conducta etc. De forma que aquells xiquets que no hagen tingut l’oportunitat de posar-se en contacte amb ells abans de la seua escolarització comencen a familiaritzar-se.
D’altra banda, tal i com afirmen algunes estadístiques, el temps que passa un menor front a un televisor mirant la programació i jugant a l’ordinador i a la consola és major del temps que passa a l’escola, per tant crec que acabarà éssent necessari educar les alumnes en els tipus de programes que han de vore o els videojocs més aconsellables per a ells. Per aquesta raó les mestres hem d’inserir-nos en aquest món dels videojocs, dibuixos animats...
A més hem de tindre en compte que les noves tecnologies són de gran interés i curiositat per als més menuts, aleshores podem aprofitar aquest estímul per a introduir la resta de continguts que s’estableixen al currículum.
Pel que fa al tercer punt (distinció entre realitat i representació) són dos conceptes que des del primer dia que s’insereixen aquestos aparells a l’aula (ordinador, càmeres digitals de fotos i vídeos, videojocs...) s’ha d’aprofitar per a que els nens distingeixen entre què és una representació i que és la realitat d’allò que veuen.
Com que s’ha d’intentar que els nens facen un ús responsable d’aquestes tecnologies, nosaltres, els mestres, hem de ser els primers que hem de proporcionar el model. Això vol dir que no totes les activitats a realitzar a classe han de tindre com a base o element que es tinga que usar algun aparell que es considera integrant de les noves tecnologies.
En resum, hem d’integrar les noves tecnologies en la vida de l’aula i fer que els alumnes tinguen contacte amb elles. Hem d’intentar educar als nens en la mesura del que ens siga possible en els programes més adequats per a ells a veure en la televisió i en els videojocs en els que juguen. Per aquestos motius hem de conèixer i saber utilitzar tots aquests aparells i jocs en que els nostres alumnes estaran cada volta en més contacte.
Però sobre tot, des de l’escola s’ha d’ afavorir per dalt de tot el joc i treball cooperatiu i la relació entre persones com element essencial per a la millora de la salut mental i física.