Entrevista a Manuel Castells

La entrevista que se li ha fet a Manuel Castells està molt relacionada en la relació que tenen els mestres en les noves tecnologies.
Primer m’agradaria destacar sobre tot la importància fonamental que i dóna al fet de tindre accés a Internet. Realment compartesc la idea que Internet cada volta es troba més present en les nostres vides i que pot ser en un futur no molt llunyà es convertirà en imprescindible i essencial, com s’ha convertit el cotxe. Ja que és un mitjà en el qual podem trobar tot tipus d’informació la qual cosa et permet a més de trobar molta informació sobre el que t’interessa poder contrastar-la amb la quantitat de documents que pots trobar (encara que hem de recordar que no tots s’acoblen al que busquem). Però per fer aquesta feina, abans hem de saber moure’ns per la xarxa, distingir i seleccionar quina és la informació que ens interessa.
Pel que fa a la relació entre els mestres i Internet, cal que faça alguns comentaris ja que en uns aspectes estic més d’acord que en uns altres.
Pense que és correcta l’afirmació que diu que l’escola serà tan bona com ho siguen els seus ensenyants ja que els mestres deuen transmetre il·lusió i ganes d’aprendre als seus alumnes. Tanmateix també hem de tindre en compte el context en que es dóna la situació d’ensenyament-aprenentatge i que hi haurà alumnes que no mostraran cap interés respecte a la nostra tasca. Molta responsabilitat del funcionament de l’escola recau sobre els mestres, però també hem de tindre en compte la implicació i participació en aquest procés d’ensenyament tant per part dels alumnes com de les famílies ja que sense la seua col·laboració no es podria dur a terme la majoria dels projectes.
Un factor a tindre molt en compte en la nostra futura feina és saber que és el multitasking el que crea estrés en totes les persones. El fet de fer diverses coses a la vegada té punts positius, però també negatius. Però, jo pense que pot tindre més factors negatius que positius perquè cada volta hi ha un excés de multitasking i els alumnes ja no saben què és el que cal fer en cada moment, i ací em referisc a que si cal estar en classe no pense que siga convenient estar pendent del mòbil, o a la vegada que s’està treballant estar fent altres feines que dificulten la continuïtat i seguida d’un procés. I basant-me en aquestos plantejaments veig correcte que des de les escoles i instituts es demane que els mòbils hagen d’estar en silenci o que no han d’estar en la classe a simple vista de tots perquè, sobre tot en alumnes menuts i adolescents augmenta la capacitat de distracció i conseqüentment poca atenció cap al mestre i la feina que estan realitzant.
L’altre aspecte al que fa referència Castells respecte als mestres i l’educació és el fet que l’objectiu de educ.ar és que el docent siga un proveïdor, qualificador i controlador dels continguts d’aquesta plana web, i aprofitar-la alhora per compartir experiències amb altres docents. Aquest apartat crec que va en la mateixa línia per la qual nosaltres hem fet el blog, és a dir, per descobrir noves formes de relacionar-nos amb altres docents i poder compartir experiències, materials i activitats a treballar.
Ah! Per cert, mai havia escoltat que hi ha una zona lliure de telèfons mòbils (igual que hi ha una zona de no fumadors).

Stallman en el programa de la TV3 "La Nit al Dia"

Bé, després de fer molts intents i no tirar l'ordinador per la finestra (menos mal que no ho vaig fer perquè sinó no me puc ni imaginar la malesa que hauria pogut fer jeje) he aconseguit penjar el vídeo que volia.
És molt curtet però és una molt bona comparació la que fa Stallman entre el Software lliure i....si vols saber-ho ho tindràs que mirar!!

Talk Talk

Un video de Talk Talk, en vivo, desde Salamanca:

SECOND LIFE

Después de llegir el article del Cyberpais he buscat sobre què és el second life i he trobat la següent definició.
És un món virtual en 3D d’interacció social creat per Linden Lab. És món distribuit en una àmplia red de servidors i en el que es pot jugar a través d’Iternet. Aquest programa proporciona als usuaris ferramentes per modificar el món i participar d’una economía virtual. Tanmtaeix, per a poder utilitzar el Second Life, cal crear un avatar (figura virtual tridimensional).
A continuació deixe una pàgina web a través de la qual et donen un manual per a crear un avatar: http://www.creasl.org/manual-b-sico-de-construcci-n-creasl.html

LES MEVES EXPERIÈNCIES FAVORITES

D’entre totes les experiències que hi ha proposades per a veure, a continuació expossaré les que més m’han agradat i m’han resultat interessants a l’hora de treballar en xiquets d’infantil.
Construim històries:
És una proposta de treball que m’ha agradat perquè es pot treballar tant en primària com en el primer cicle d’educació primària. Els objectius que s’acompleixen en aquesta activitat són molt variats i complets, ja que els nens han de:
-Aprendre a observar objectes des de diferents distàncies.-Produir individualment missatges audiovisuals senzills (una foto, un cartell, un muntatge audiovisual amb transparències, etc.) i observar que cada missatge té un autor.- Saber narrar una història mitjançant la utilització d'imatges fixes seqüenciades (còmic, auca, foto).- Aprendre a posar un títol i el nom de l'autor/a a cada producció.
En aquesta activitat han de crear la seua pròpia història i han de confeccionar tant els plans com posar l’autor...Es treballar la lectoescriptura, es matemàtiques, les noves tecnologies.... En aquesta activitat podem comprovar que totes les activitats que hem fet en Didàctica del Català II de fer un còmic es pot relacionar ben bé en les noves tecnologies.


El nostre cos:
En infantil, un objectiu essencial és conèixer el propi cos. Aquesta proposta d’exercici crec que és molt interessant per a totes ja que, com que sabem utilitzar el JClic podem fer ús de les noves tecnologies de diverses maneres.
La proposta feta és treballar les diverses parts del cos a través d’activitats del Clic, que nosaltres podem acoblar al Jclic. Un exercici que es proposa per aconseguir els objectius és realitzar un puzzle. Doncs bé, nosaltres també podem confeccionar un puzzle, però per a que els nen es senten més identificats, el que podem fer és fer-los fotos a través d’una càmera digital i que ells es vegen reflectits en les imatges dels exercicis.

Fa molt de temps:
Aquesta proposta de treball utilitzant les noves tecnologies és la que més m’ha agradat perquè hi ha moltes àrees que es poden treballar, en concret, l’àrea de descoberta d’un mateix i la descoberta de l’entorn.
L’activitat tracta de portar fotos de quan els nens eren més petits i fer fotos actuals. A través de la comparança de les fotos veuen que ells, a mesura que passa el temps, creixen i es fan grans i això queda reflexat sobre tot en els canvis físics que podem observar.
A més de veure el desenvolupament de la pròpia persona també podem veure el canvi que sofreix el nostre entorn (sobre tot en aquests últims anys en els quals hi ha hagut molta construcció). Ací també hauríem de recopil·lar fotos de uns quants anys enrere del poble i fer fotos als mateixos llocs en l’actualitat i entre tots fer la comparança.
Per completar aquestos exercicis els alumnes farien fitxes individuals en les quals escriurien les diferències més significatives així com es faria un mural amb tot allò treballat a classe per ensenyar-ho als pares.

LA MEVA EXPERIÈNCIA EN EL SOFTWARE LLIURE

El contacte que he tingut amb el software lliure ha sigut ben be escassa (per no dir nul·la) al llarg de la meua escolarització, fins que vaig arribar a la universitat. Ací he sigut conscient que no només existeix Windows, sinó que també hi ha un altre software, aquest sí, a l’abast de tots, que és lliure i gratuït com és el Open Office. Al principi, sobre tot en el primer curs a la universitat, vaig ser més bé reacia a utilitzar aquest software per diverses raons, que pot ser molta gent també comparteix:
- No coneixia les raons principals per a deixar d’utilitzar el software en el qual m’havia familiaritzat al llarg de tots els anys i el ja usava amb facilitat i sense cap problema, doncs entre d’altres, a l’institut vaig fer informàtica i vam treballar (durant dos anys) en software de Microsoft.
- Com que no tinc Internet a casa no em podia baixar el Open office, i per tant no el podia instal·lar a l’ordinador.
- No en tots els ordinadors disposen de software lliure i per tant, si fas un document en aquest tipus de software i després no el pots obrir....
- A pesar que les funcions siguen pràcticament iguals, això no et lleva que hages de tornar a estar durant un bon temps front a l’ordinador familiaritzant-te en les noves icones etc. del nou software.
Però també cal dir, que al llarg d’aquest semestre, en el qual he tingut que posar-me de nou i més intensament amb contacte amb les noves tecnologies i sobre tot, ens han conscienciat de la importància d’utilitzar el software lliure i dels avantatges que aquest ens ofereix. I per aquest motiu pense que hem de transmetre les raons principals per a que tots utilitzem aquest tipus de software. Stallman, en una conferència que va fer a la universitat de les Illes Balears enuncia aquestes quatre raons principals i que justifiquen clarament l’ús del software lliure a l’escola:
a) Estalviar diners, a pesar que moltes voltes les empreses privatives donen exemplars gratuïts de software privatiu. Això dóna lloc a dos factors, per una banda no a totes les institucions escolars se’ls donen exemplars gratuïts. D’altra banda, si s’ensenya el software privatiu (encara que els ho hagen regalat) obliguen als alumnes a comprar-se’l perquè treballen sobre aquest tipus de software.
b) Per a aconseguir una societat millor, que promoga la igualtat de bens, que és una de les pretencions de l’escola, cal que formem a tots els alumnes per a utilitzar software lliure.
c) Aquesta fa referència a l’educació: al ser lliure, el còdi fons és obert i per tant els alumnes poden conèixer i investigar el funcionament dels programes lliures. En els privatius, per contra no se’ls perment conèixer el funcionament del programa, doncs fins i tot es considera un delicte.
d) Els valors que transmetem utilitzant software lliure. Aquestos valors són: bona voluntat, cooperació entre persones, compartir la informació i el material amb la resta de la població.
Per questes raons essencials i ben senzilles crec que tots, com a futurs mestres, hem de saber quins valors transmetem. I les noves tecnologies són un factor més, encara que no ens adonem (fins ara, jo no era suficientment conscient d’allò que es transmet utilitzant software privatiu) per transmetre uns certs valors a l’escola.

Punts d'interés de l'article de "Cyberpais"

El text del cyberpaís crec que és molt interessant i útil per a totes aquelles persones que s’interessen per la tecnologia d’avui en dia, perquè a més s’exposen una sèrie d’idees justificades i amb un llenguatge molt senzill per a que qualsevol persona ho entenga.
A continuació exposaré alguns punts que m’han cridat l’atenció.
- Espanya no trau rendiment a les noves tecnologies:
és un punt que he inferit d’un dels textos. Pot ser per aquest motiu des de fa tres anys es celebra el dia d’Internet. L’objectiu d’aquesta celebració és conscienciar als ciutadans dels avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix opine que no hi ha suficient informació sobre tot allò que es fa i que es vol promoure en el dia d’Internet (al text hi ha diverses propostes).
- Internautes:
s’estima que el 14% de la població mundial és internauta. Tanmateix hem de tindre en compte les diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats.
- Software lliure:
cal que siguem tots conscients de la importància de promoure software lliure per fomentar la comunitat lliure de coneixement. Com a futures mestres hem de ser conscients dels valors que volem transmetre, i sols amb l’utilització de software lliure transmetem valors com la cooperació, solidaritat...
- Inconvenient del software lliure:
Contínuament hi ha un desenvolupament del software lliure que el duen a terme voluntaris. En un futur hi haurà voluntaris que el vulguen millorar? Un principi del software lliure és compartir allò que es millora. Si les empreses adapten i milloren aquest software a les seues necessitats ho compartiran?
- web semántica:
Crec que és un horitzó molt llunyà pensar en una web semàntica perquè no hem de perdre de vista que els ordinadors són màquines i mai podem considerar-los com a persones (i molt menys subsituir-los per elles). A més, cal recordar que moltes paraules són polisèmiques. Per aquest motiu, una alternativa més fiable a aquesta web semàntica és ensenyar a buscar en Internet la informació que es vol.
- nous buscadors:
la futura búsqueda es farà a través de temes no grans buscadors com és el cas de Google. El mòvil comença a ser una eina que cada dia s’usa més com a buscador.
Agrgax és un buscador de blogs hispans elaborat mitjançant software lliure. Un inconvenient és que el processador és molt lent, però el motiu contraresta en gran mesura l’inconvenient: elimina la gran quantitat d’spam.
- Com podem fer per a que la gent s’interesse per la tecnologia?
Per a aconseguir aquest gran repte, cal donar a la gent la possibilitat que siguen ells mateixos qui d’alguna manera puguen crear la seua tecnologia o adaptar-la a la seua necessitat. Ja que un factor que influeix a l’hora d’interessar-se és la rapidesa en que es generen, deaparèixen i milloren gran quantitat d’aparells abans de donar-nos la possibilitat de conèixer-los i poder provar la seua utilitat.
- el futur de la tecnologia:
Red ubicua: integrar totes las coses en una red de comunicació. A través de radiofreqüència (RFID), sensors inalàmbrics, i nanotecnologia.

Opinió dels capítols 5 i 6

Els capítols 5 i 6 m’han resultat interessants perquè et donen informació i et proposen diverses possibilitats d’incorporar les noves tecnologies dins l’aula. A més d’oferir-te gran diversitat de pàgines web per consultar, on hi ha diferents programes per usar a infantil (no només el JClic que veiem a la universitat) es mostren gran quantitats d’activitats on es poden insertar les noves tecnologies de manera “natural”. A més, et donen l’adreça electrònica de l’escola on s’han dut a terme aquestes activitats per a que tú mateix pugues obtindre més informació,
Ser conscients que hem d’utilitzar les noves tecnologies dins l’aula d’una manera natural, no obligada, ajuda als nens que no tenen oportunitat de relacionar-se en casa, en aquestes tecnologies a no aillar-se d’aquest món que cada volta està més digitalitzat. Tanmateix, crec que les noves tecnologies són una eina més per aconseguir un desenvolupament de la persona i no la eina més fonamental per tal d’aconseguir els objectius que ens proposem.

FIRMES EN: http://cciodh.pangea.org PER UNA CAUSA JUSTA

FIRMES EN: http://cciodh.pangea.org PER UNA CAUSA JUSTA

El passat dijous en una optativa ens van fer una xarrada on ens volien fer partícips d’una situació que estan vivint els professors de l’estat de Oaxaca en Mèxic i que ha sigut silenciat per la premsa.
Els professors de l’estat de Oaxaca ara fa un any demanaven millores al governador d’aquest estat per a dur a terme les seues classes (seguretat social per als professors, material adequat...) així com que el xiquets indígenes que anaven a l’escola tingueren dret almenys, a una menjada al dia. La resposta que van obtindre va ser una repressió massa violenta per part de les forces armades del país. I actualment encara estan present aquests episodis de violència.
En aquesta pàgina web hi ha tota la informació, i des d’ací, tot el que podem fer per ajudar aquestos professors i tindre més recolzament en les seues demandes és firmar i estendre aquesta informació allà per on puguem.

Les TIC en educació infantil (capítols 1 i 2)

Les TIC cada volta estan més integrades en la nostra societat, fins arribar al punt que sentim com imprescindible l’ús del mòbil, Internet, televisió.... Aquesta nova realitat que ha modificat tant la nostra societat és necessari que s’incloga en la realitat educativa, ja que un dels principals objectius de l’escola, és integrar l’alumnat al seu entorn i que siga capaç d’adaptar-se a qualsevol canvi que es produeixa al seu voltant.
En l’escola, incorporar les TIC comporta canvis a molts nivells: físic, de política educativa, en l’àmbit administratiu, metodologies de treball o fins i tot, el vocabulari que s’usa.
L’objectiu principal és integrar les TIC a l’aula i aconseguir que siga una eina més de treball, no que signifique per als alumnes un premi per haver tingut una bona conducta o haver acabat correctament els exercicis. L’escola ha d’ensenyar a “aprendre a aprendre” i una eina més per fer-ho són les noves tecnologies.
Les TIC influeixen en el desenvolupament de l’alumne en diversos aspectes. Abans d’entrar a l’escola, els estímuls més importants són les persones i una estimulació adequada al seu nivell maduratiu, però progressivament, aquest es va obrint cap a una relació escolar, d’amistat i entre iguals.
En el llibre s’exposen diversos aspectes que cal considerar a l’hora d’utilitzar com a recurs les TIC a l’aula:
- L’alumne adquireix cada volta més autonomia en l’ús de les TIC com pot ser l’ordinador. Primer l’usa amb l’ajuda i guia del professor i cada volta ja necessita menys ajuda perquè ja és capaç per sí mateixa de fer-lo funcionar i utilitzar algun programa en el qual ell estiga familiaritzat. Açò es degut a que és un procés majoritàriament mecànic.
- Afavoreix la relació entre iguals, entre la família i l’escola o fins i tot entre escoles. La relació entre escoles i la família es pot realitzar a través de la pàgina web o d’e-mails. Per tal que interactuen els alumnes és necessari potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu de les mateixes perqué sinó, ben bé es pot conduir al contrari, un ús que faça als xiquets més individualistes i egoistes.
- Hi ha una millora en la destresa motriu, doncs es passa d’una motricitat grossa a una més fina on intervé en un alt grau, el control oculomanual.
- Si en les activitats que realitzem fem ús de la imatge i el só els alumnes estan més motivats i conseqüentment hi ha una implicació més activa de manera que els aprenentatges són més significatius i comprenen millor alguns conceptes.
- Reforcen el llenguatge verbal, tant l’oral com l’escrit. El primer perquè es conversa sobre l’activitat: procediments, organització, recursos... El segon perquè es poden fer activitats de reforç del llenguatge escrit, matemàtic, plàstic i musical.

Les TIC es poden incorporar al PCC en les tres àrees que avarca: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i intercomunicació i llenguatge. A partir d’aquesta reflexió, els autors del llibre exposen àrea per àrea els continguts que es poden treballar en cadascuna en les TIC, això sí, partint sempre d’una metodologia de treball globalitzada.
El paper del mestre a l’escola s’ha d’adaptar a la realitat de la mateixa, i per tant s’ha d’acoblar i conèixer més que el funcionament, les utilitats de les TIC, com les ha d’ usar en l’aula etc. A continuació s’exposaran uns punts més concrets en què s’ha d’adaptar el mestre:
- Currículum: en ell s’estableixen uns certs objectius respecte al domini que han d’adquirir els alumnes d’educació infantil respecte a les TIC.
- El mestre ha d’estar format i ha de tindre un cert domini de les TIC per tal que utilitze a l’aula tots els recursos possibles per a que l’alumne aconsegueixa els objectius, al menys, els establerts en el currículum.
- Integrar les TIC a l’aula per tal que aquestes produeixen un canvi positiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- El mestre ha de ser conscient que els alumnes arriben a l’aula amb uns coneixements previs de les TIC com saber què és un telèfon mòbil, distingir un ordinador d’una televisió... Per tant, ha d’utilitzar aquestos coneixements com a base per construir sobre aquestos uns coneixements més complexos i amplis.
- La integració de les noves tecnologies, tant a l’aula com a l’escola, suposa un canvi en la organització de l’espai, metodologia etc.
- La relació afectiva entre mestre i alumne es veu influenciada segons els autors per la introducció de les TIC a l’aula, doncs aquestes constitueixen una motivació per a l’aprenentatge significatiu per part de l’alumnat.
- Les TIC afavoreixen un contacte més ràpid en la família de l’alumnat perquè permet enviar missatges i que els familiars vegen instantàniament del que tracten i estiguen informats.

Integrar les TIC en l’educació, entre d’altres canvis, suposa un treball en equip, en concret treball de cicle, per tal d’adequar els continguts a l’entorn en què es treballa. Però també influeix en altres aspectes com:
- Suport entre mestres: és necessari que en tots els equips de treball sempre hi haja una persona que siga més activa i que reforce positivament el fet de treballar amb les TIC.
- Cal distingir i crear una sèrie de mètodes per tal de discriminar quins són els programes, materials... més adequats per a cada situació, per aconseguir que les activitats siguen realment significatives.
- Cal que hi haja una organització dins del cicle per consensuar diversos aspectes: com i quan s’han d’incorporar les noves tecnologies, seqüenciar els continguts, discriminar quines són les activitats més adequades per treballar als ordinadors de l’aula o a l’aula d’informàtica, organitzar l’espai en funció dels objectius a aconseguir, elaborar un horari pel que fa a la distribució del maquinari, utilitzar programes base que serveixen per treballar els continguts i que poden utilitzar en un futur pròxim, establir la manera i el temps d’avaluació dels aprenentatges, acoblar periòdicament tots les decisions preses d’acord amb el context.

La meua opinió pel que fa al text és prou variada en algun que altre apartat.
Estic d’acord i crec que és un punt a tindre molt en compte el fet d’integrar les TIC a l’aula d’una manera adequada i evitant que els xiquets utilitzen els ordinadors com un reforç positiu degut a que han tingut un bon comportament o la feina l’han realitzada molt bé.
Per sí mateixa, les TIC constitueixen un estímul per aprendre, per tant és una eina que podem utilitzar molt sovint i en totes les àrees. Però pense que a l’escola, entre d’altres aspectes a potenciar, un molt important és la relació entre iguals i si no s’utilitzen correctament les TIC podem afavorir que els xiquets es relacionen menys entre ells perquè prefereixen jugar a l’ordinador, els videojocs etc. Tanmateix, sí que pot ser un òrgan fonamental per millorar la comunicació entre les famílies i entre les escoles, ja que és un mitjà de comunicació ràpid, i per exemple molts pares, sí que poden consultar el correu diàriament, però per qüestió de feina no poden anar a la tutoria del mestre.
Un dels objectius de l’escola és aconseguir un desenvolupament integral de tots els seus alumnes, i una àrea, és el control que tenen cap a les TIC, però també cal recordar que hem de transmetre la cultura del seu entorn, i que moltes voltes, un excés de tecnologia com pot ser l’ús de videojocs de forma excessiva evita aquest contacte i l’oblit de molts jocs tradicionals, menys contacte en els llibres a l’hora de buscar informació per fer un treball....
Òbviament, incorporar les TIC l’escola comporta un canvi físic perquè s’ha de tindre el material (i sobretot fer-lo gastar), utilitzar una aula com a aula d’informàtica....cosa que a voltes no és gens fàcil degut a que hi ha molt d’alumnat i pocs centres, aleshores, les aules lliures són molt poques. Encara que actualment, la majoria dels centres (si no tots) ja tenen una aula destinada com a aula d’informàtica. Un altre canvi que comporta és que tots els mestres siguen conscients que cal integrar les TIC a les aules i que a l’hora de establir els objectius de cicle hi haja algun company que pose més interés en utilitzar més les TIC dins l’aula, puguen discriminar quins programes són més adequats...i aquest interés per les TIC per part del professorat no ens el garanteix ningú, així que crec que sí que s’haurien de posar més mitjans per tal d’aconseguir un nivell mínim de control de les TIC per part dels alumnes com per exemple fer cursets, presentar diversos programes...

QUÈ HAURIEN DE SABER LES MESTRES PER A TREBALLAR ELS CONTIGUTS DEL DECRET D’ENSENYAMENTS MÍNIMS A L’EDUCACIÓ INFANTIL?

Al llarg d’aquestes últimes dècades, l’avanç tecnològic ha influït de manera crucial en la nostra societat fins a tal punt que ha fet que es tinga que incloure un apartat específic de continguts en el Decret d’ensenyaments mínims a l’educació infantil.
Per tal de treballar aquestos continguts a l’aula, com a mestres, primerament hem de conèixer els diferents instruments tecnològics que estan més a l’abast dels nens com són els ordinadors, càmeres digitals, mp3, Ipod..., saber quina és la seua utilitat a la societat i com a mínim conèixer el seu funcionament bàsic.
Per tal que els xiquets entren en contacte amb aquestes noves tecnologies, cal que fem ús d’elles dins la classe de manera que es puguen incorporar i integrar com a una eina més de classe i no com a un recurs que s’ofereix com a premi per haver tingut una bona conducta etc. De forma que aquells xiquets que no hagen tingut l’oportunitat de posar-se en contacte amb ells abans de la seua escolarització comencen a familiaritzar-se.
D’altra banda, tal i com afirmen algunes estadístiques, el temps que passa un menor front a un televisor mirant la programació i jugant a l’ordinador i a la consola és major del temps que passa a l’escola, per tant crec que acabarà éssent necessari educar les alumnes en els tipus de programes que han de vore o els videojocs més aconsellables per a ells. Per aquesta raó les mestres hem d’inserir-nos en aquest món dels videojocs, dibuixos animats...
A més hem de tindre en compte que les noves tecnologies són de gran interés i curiositat per als més menuts, aleshores podem aprofitar aquest estímul per a introduir la resta de continguts que s’estableixen al currículum.
Pel que fa al tercer punt (distinció entre realitat i representació) són dos conceptes que des del primer dia que s’insereixen aquestos aparells a l’aula (ordinador, càmeres digitals de fotos i vídeos, videojocs...) s’ha d’aprofitar per a que els nens distingeixen entre què és una representació i que és la realitat d’allò que veuen.
Com que s’ha d’intentar que els nens facen un ús responsable d’aquestes tecnologies, nosaltres, els mestres, hem de ser els primers que hem de proporcionar el model. Això vol dir que no totes les activitats a realitzar a classe han de tindre com a base o element que es tinga que usar algun aparell que es considera integrant de les noves tecnologies.
En resum, hem d’integrar les noves tecnologies en la vida de l’aula i fer que els alumnes tinguen contacte amb elles. Hem d’intentar educar als nens en la mesura del que ens siga possible en els programes més adequats per a ells a veure en la televisió i en els videojocs en els que juguen. Per aquestos motius hem de conèixer i saber utilitzar tots aquests aparells i jocs en que els nostres alumnes estaran cada volta en més contacte.
Però sobre tot, des de l’escola s’ha d’ afavorir per dalt de tot el joc i treball cooperatiu i la relació entre persones com element essencial per a la millora de la salut mental i física.

Hi ha suficients recursos en l'ensenyament?

El nostre país actualment no es troba molt ben posicionat quant a la qualitat de l’ensenyament respecte a la resta de països europeus segons algunes estadístiques després d’haver fet els corresponents estudis.
Entre les raons principals que s’exposen per justificar aquestos resultats són els pocs recursos que tenim en les aules pel que fa a les noves tecnologies com falta d’ordinadors en les classes, Internet no funciona amb la rapidesa que desitjaríem... i també falta de material didàctic.
Segur que aquesta falta de recursos és el factor determinant per a que la qualitat de l’ensenyament siga tant qüestionada? Personalment crec que és un factor, però no el primordial, ja que en el procés educatiu són imprescindibles els agents que intervenen (mestre i alumne) sense oblidar l’entorn que els envolta. Per aquest motiu crec que abans de culpabilitzar dels baixos resultats a la falta de recursos materials hauríem de tenir en compte el mestre i l’alumne. Ja que una altra qüestió és la falta de recursos humans que sí que hi ha en les escoles actuals.

Us convide a participar i comentar què opineu sobre aquest tema, també us propose més preguntes a debatre que estan relacionades en aquest tema:
- Quins són els factors que creieu que són determinants per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament?
- Que penseu sobre aquestes estadístiques? Creieu que són fiables?
- Com podríem millorar la situació actual?
- De qui depén la qualitat de l’ensenyament?