Les TIC en educació infantil (capítols 1 i 2)

Les TIC cada volta estan més integrades en la nostra societat, fins arribar al punt que sentim com imprescindible l’ús del mòbil, Internet, televisió.... Aquesta nova realitat que ha modificat tant la nostra societat és necessari que s’incloga en la realitat educativa, ja que un dels principals objectius de l’escola, és integrar l’alumnat al seu entorn i que siga capaç d’adaptar-se a qualsevol canvi que es produeixa al seu voltant.
En l’escola, incorporar les TIC comporta canvis a molts nivells: físic, de política educativa, en l’àmbit administratiu, metodologies de treball o fins i tot, el vocabulari que s’usa.
L’objectiu principal és integrar les TIC a l’aula i aconseguir que siga una eina més de treball, no que signifique per als alumnes un premi per haver tingut una bona conducta o haver acabat correctament els exercicis. L’escola ha d’ensenyar a “aprendre a aprendre” i una eina més per fer-ho són les noves tecnologies.
Les TIC influeixen en el desenvolupament de l’alumne en diversos aspectes. Abans d’entrar a l’escola, els estímuls més importants són les persones i una estimulació adequada al seu nivell maduratiu, però progressivament, aquest es va obrint cap a una relació escolar, d’amistat i entre iguals.
En el llibre s’exposen diversos aspectes que cal considerar a l’hora d’utilitzar com a recurs les TIC a l’aula:
- L’alumne adquireix cada volta més autonomia en l’ús de les TIC com pot ser l’ordinador. Primer l’usa amb l’ajuda i guia del professor i cada volta ja necessita menys ajuda perquè ja és capaç per sí mateixa de fer-lo funcionar i utilitzar algun programa en el qual ell estiga familiaritzat. Açò es degut a que és un procés majoritàriament mecànic.
- Afavoreix la relació entre iguals, entre la família i l’escola o fins i tot entre escoles. La relació entre escoles i la família es pot realitzar a través de la pàgina web o d’e-mails. Per tal que interactuen els alumnes és necessari potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu de les mateixes perqué sinó, ben bé es pot conduir al contrari, un ús que faça als xiquets més individualistes i egoistes.
- Hi ha una millora en la destresa motriu, doncs es passa d’una motricitat grossa a una més fina on intervé en un alt grau, el control oculomanual.
- Si en les activitats que realitzem fem ús de la imatge i el só els alumnes estan més motivats i conseqüentment hi ha una implicació més activa de manera que els aprenentatges són més significatius i comprenen millor alguns conceptes.
- Reforcen el llenguatge verbal, tant l’oral com l’escrit. El primer perquè es conversa sobre l’activitat: procediments, organització, recursos... El segon perquè es poden fer activitats de reforç del llenguatge escrit, matemàtic, plàstic i musical.

Les TIC es poden incorporar al PCC en les tres àrees que avarca: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i intercomunicació i llenguatge. A partir d’aquesta reflexió, els autors del llibre exposen àrea per àrea els continguts que es poden treballar en cadascuna en les TIC, això sí, partint sempre d’una metodologia de treball globalitzada.
El paper del mestre a l’escola s’ha d’adaptar a la realitat de la mateixa, i per tant s’ha d’acoblar i conèixer més que el funcionament, les utilitats de les TIC, com les ha d’ usar en l’aula etc. A continuació s’exposaran uns punts més concrets en què s’ha d’adaptar el mestre:
- Currículum: en ell s’estableixen uns certs objectius respecte al domini que han d’adquirir els alumnes d’educació infantil respecte a les TIC.
- El mestre ha d’estar format i ha de tindre un cert domini de les TIC per tal que utilitze a l’aula tots els recursos possibles per a que l’alumne aconsegueixa els objectius, al menys, els establerts en el currículum.
- Integrar les TIC a l’aula per tal que aquestes produeixen un canvi positiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- El mestre ha de ser conscient que els alumnes arriben a l’aula amb uns coneixements previs de les TIC com saber què és un telèfon mòbil, distingir un ordinador d’una televisió... Per tant, ha d’utilitzar aquestos coneixements com a base per construir sobre aquestos uns coneixements més complexos i amplis.
- La integració de les noves tecnologies, tant a l’aula com a l’escola, suposa un canvi en la organització de l’espai, metodologia etc.
- La relació afectiva entre mestre i alumne es veu influenciada segons els autors per la introducció de les TIC a l’aula, doncs aquestes constitueixen una motivació per a l’aprenentatge significatiu per part de l’alumnat.
- Les TIC afavoreixen un contacte més ràpid en la família de l’alumnat perquè permet enviar missatges i que els familiars vegen instantàniament del que tracten i estiguen informats.

Integrar les TIC en l’educació, entre d’altres canvis, suposa un treball en equip, en concret treball de cicle, per tal d’adequar els continguts a l’entorn en què es treballa. Però també influeix en altres aspectes com:
- Suport entre mestres: és necessari que en tots els equips de treball sempre hi haja una persona que siga més activa i que reforce positivament el fet de treballar amb les TIC.
- Cal distingir i crear una sèrie de mètodes per tal de discriminar quins són els programes, materials... més adequats per a cada situació, per aconseguir que les activitats siguen realment significatives.
- Cal que hi haja una organització dins del cicle per consensuar diversos aspectes: com i quan s’han d’incorporar les noves tecnologies, seqüenciar els continguts, discriminar quines són les activitats més adequades per treballar als ordinadors de l’aula o a l’aula d’informàtica, organitzar l’espai en funció dels objectius a aconseguir, elaborar un horari pel que fa a la distribució del maquinari, utilitzar programes base que serveixen per treballar els continguts i que poden utilitzar en un futur pròxim, establir la manera i el temps d’avaluació dels aprenentatges, acoblar periòdicament tots les decisions preses d’acord amb el context.

La meua opinió pel que fa al text és prou variada en algun que altre apartat.
Estic d’acord i crec que és un punt a tindre molt en compte el fet d’integrar les TIC a l’aula d’una manera adequada i evitant que els xiquets utilitzen els ordinadors com un reforç positiu degut a que han tingut un bon comportament o la feina l’han realitzada molt bé.
Per sí mateixa, les TIC constitueixen un estímul per aprendre, per tant és una eina que podem utilitzar molt sovint i en totes les àrees. Però pense que a l’escola, entre d’altres aspectes a potenciar, un molt important és la relació entre iguals i si no s’utilitzen correctament les TIC podem afavorir que els xiquets es relacionen menys entre ells perquè prefereixen jugar a l’ordinador, els videojocs etc. Tanmateix, sí que pot ser un òrgan fonamental per millorar la comunicació entre les famílies i entre les escoles, ja que és un mitjà de comunicació ràpid, i per exemple molts pares, sí que poden consultar el correu diàriament, però per qüestió de feina no poden anar a la tutoria del mestre.
Un dels objectius de l’escola és aconseguir un desenvolupament integral de tots els seus alumnes, i una àrea, és el control que tenen cap a les TIC, però també cal recordar que hem de transmetre la cultura del seu entorn, i que moltes voltes, un excés de tecnologia com pot ser l’ús de videojocs de forma excessiva evita aquest contacte i l’oblit de molts jocs tradicionals, menys contacte en els llibres a l’hora de buscar informació per fer un treball....
Òbviament, incorporar les TIC l’escola comporta un canvi físic perquè s’ha de tindre el material (i sobretot fer-lo gastar), utilitzar una aula com a aula d’informàtica....cosa que a voltes no és gens fàcil degut a que hi ha molt d’alumnat i pocs centres, aleshores, les aules lliures són molt poques. Encara que actualment, la majoria dels centres (si no tots) ja tenen una aula destinada com a aula d’informàtica. Un altre canvi que comporta és que tots els mestres siguen conscients que cal integrar les TIC a les aules i que a l’hora de establir els objectius de cicle hi haja algun company que pose més interés en utilitzar més les TIC dins l’aula, puguen discriminar quins programes són més adequats...i aquest interés per les TIC per part del professorat no ens el garanteix ningú, així que crec que sí que s’haurien de posar més mitjans per tal d’aconseguir un nivell mínim de control de les TIC per part dels alumnes com per exemple fer cursets, presentar diversos programes...

QUÈ HAURIEN DE SABER LES MESTRES PER A TREBALLAR ELS CONTIGUTS DEL DECRET D’ENSENYAMENTS MÍNIMS A L’EDUCACIÓ INFANTIL?

Al llarg d’aquestes últimes dècades, l’avanç tecnològic ha influït de manera crucial en la nostra societat fins a tal punt que ha fet que es tinga que incloure un apartat específic de continguts en el Decret d’ensenyaments mínims a l’educació infantil.
Per tal de treballar aquestos continguts a l’aula, com a mestres, primerament hem de conèixer els diferents instruments tecnològics que estan més a l’abast dels nens com són els ordinadors, càmeres digitals, mp3, Ipod..., saber quina és la seua utilitat a la societat i com a mínim conèixer el seu funcionament bàsic.
Per tal que els xiquets entren en contacte amb aquestes noves tecnologies, cal que fem ús d’elles dins la classe de manera que es puguen incorporar i integrar com a una eina més de classe i no com a un recurs que s’ofereix com a premi per haver tingut una bona conducta etc. De forma que aquells xiquets que no hagen tingut l’oportunitat de posar-se en contacte amb ells abans de la seua escolarització comencen a familiaritzar-se.
D’altra banda, tal i com afirmen algunes estadístiques, el temps que passa un menor front a un televisor mirant la programació i jugant a l’ordinador i a la consola és major del temps que passa a l’escola, per tant crec que acabarà éssent necessari educar les alumnes en els tipus de programes que han de vore o els videojocs més aconsellables per a ells. Per aquesta raó les mestres hem d’inserir-nos en aquest món dels videojocs, dibuixos animats...
A més hem de tindre en compte que les noves tecnologies són de gran interés i curiositat per als més menuts, aleshores podem aprofitar aquest estímul per a introduir la resta de continguts que s’estableixen al currículum.
Pel que fa al tercer punt (distinció entre realitat i representació) són dos conceptes que des del primer dia que s’insereixen aquestos aparells a l’aula (ordinador, càmeres digitals de fotos i vídeos, videojocs...) s’ha d’aprofitar per a que els nens distingeixen entre què és una representació i que és la realitat d’allò que veuen.
Com que s’ha d’intentar que els nens facen un ús responsable d’aquestes tecnologies, nosaltres, els mestres, hem de ser els primers que hem de proporcionar el model. Això vol dir que no totes les activitats a realitzar a classe han de tindre com a base o element que es tinga que usar algun aparell que es considera integrant de les noves tecnologies.
En resum, hem d’integrar les noves tecnologies en la vida de l’aula i fer que els alumnes tinguen contacte amb elles. Hem d’intentar educar als nens en la mesura del que ens siga possible en els programes més adequats per a ells a veure en la televisió i en els videojocs en els que juguen. Per aquestos motius hem de conèixer i saber utilitzar tots aquests aparells i jocs en que els nostres alumnes estaran cada volta en més contacte.
Però sobre tot, des de l’escola s’ha d’ afavorir per dalt de tot el joc i treball cooperatiu i la relació entre persones com element essencial per a la millora de la salut mental i física.